Acabem de viure un cas extrany al món del futbol. Parlem del cas del fitxatge frustrat de Cesc Fàbregas pel Barça. Normalment quan un jugador vol marxar del seu club de propietat, acaba marxant i això mateix és el que passa amb Sergio García.
L’operació és complicada. El Betis és partidari d’un traspàs i no d’una cessió amb opció de compra. El jugador té una fitxa molt elevada, pràcticament inasumible per l’economia de l’Espanyol. Pero tot això pot acabar sent irrellevant. El jugador vol marxar del Betis per que vol jugar a la primera divisió la propera temporada i el seu destí, més que prioritari, és l’Espanyol. Vol tornar com sigui a viure a Barcelona per motius personals i vol continuar al primer nivell del mon del futbol. Per tot això, Sergio García està pressionat el seu club a tal punt, que un fitxatge que semblava impossible s’ha convertit en més que factible. A aquest cóctel li hem d’afegir un element indispensable: el Betis vol desfer-se del jugador per que té una fitxa massa elevada per mantenir-la amb els problemes econòmics que té el club andalús. El final del Cas Sergio s’apropa i el seu destí més probable és l’Espanyol.
