Per als gustos hi ha colors i per molta gent pot ser agossarat dir que Tamudo ha estat el millor jugador de la història del club. El que ningú podrà discutir mai és que ha estat el futbolista més important de l’etapa més brillant del centenari club de Barcelona. 2 copes del rei (amb un gol marcat a cada una de les finals), una final de la UEFA i 129 gols a la lliga així ho acrediten. Per tot això mereix no nomès un comiat sino un partit d’homenatge com deu mana.
Probablement amb aquella derrota a la final de la UEFA contra el Sevilla va començar a morir el Tamudo futbolista, crack, que coneixiem, aquell davanter murri que feia por allà on anava. A partir d’aquí tot s’ha anat embolicant un pel massa. Probablement l’actitut de l’ex capità no ha estat des de llavors la més exemplar i potser no ha estat el millor capità, però l’afició se l’estima i l’ha de recordar per les coses bones que va fer, per que recordar és una manera de fer gran la història del club.
Tamudo es podrà acomiadar dissabte de l’afició (això faltava!) al partit contra Osasuna. Tot i això, el que mereix és un partit d’homenatge al que s’ompli l’estadi de Cornellà. No es pot deixar a l’oblit als que han fet gran la història d’aquest club.
