Ens hem passat la temporada explicant que l’Espanyol té una falta de gol alarmant. És així, és real i certament preocupant. De fet, creiem que més enllà de reforçar posicions, la direcció esportiva hauria de pensar en fitxar jugadors amb gol, més enllà de si són davanters o no.
Però que l’Espanyol hagi marcat nomès 27 gols (és l’equip de tota la primera divisió que menys n’ha fet) no pot amagar la grandíssima solvència defensiva que ha mostrat la plantilla aquesta temporada. L’equip, amb 40 gols rebuts, és el sisé equip de la lliga que menys n’ha rebut. A més a més, en un parell d’ocasions, contra l’Atlético i el Racing en van rebre 4 i un equip com el Tenerife li va fer també 4 a l’Heliodoro Rodríguez. Són 12 gols que pugen i molt la mitjana i que no poden amagar que l’Espanyol ha deixat la porteria a 0 en 13 de les 35 jornades disputades. Com diria un entrenador, una …. barbaritat.
Sobta saber que és a casa, al propi estadi de l’Espanyol, on menys gols rep l’equip. I sobta per què els plantejaments de Pochettino (a diferència de quan juga fora) són tremendament ofensius i deixen molts espais als rivals a Cornellà.
Això dona mostres que l’equip mostra una seguretat defensiva espectacular i si abans deiem que Ramon Planes hauria de fitxar gol, el director esportiu també faria bé de mantenir el bloc defensiu, especialment a grates sorpreses com Víctor Ruiz i Dídac Vilà.
