Sergio García s’apropa a l’Espanyol

Acabem de viure un cas extrany al món del futbol. Parlem del cas del fitxatge frustrat de Cesc Fàbregas pel Barça. Normalment quan un jugador vol marxar del seu club de propietat, acaba marxant i això mateix és el que passa amb Sergio García.

 L’operació és complicada. El Betis és partidari d’un traspàs i no d’una cessió amb opció de compra. El jugador té una fitxa molt elevada, pràcticament inasumible per l’economia de l’Espanyol. Pero tot això pot acabar sent irrellevant. El jugador vol marxar del Betis per que vol jugar a la primera divisió la propera temporada i el seu destí, més que prioritari, és l’Espanyol. Vol tornar com sigui a viure a Barcelona per motius personals i vol continuar al primer nivell del mon del futbol. Per tot això, Sergio García està pressionat el seu club a tal punt, que un fitxatge que semblava impossible s’ha convertit en més que factible. A aquest cóctel li hem d’afegir un element indispensable: el Betis vol desfer-se del jugador per que té una fitxa massa elevada per mantenir-la amb els problemes econòmics que té el club andalús. El final del Cas Sergio s’apropa i el seu destí més probable és l’Espanyol.

Ja hem tornat

Hem estat un mes (merescut) de vacances, però ja tornem a ser aquí per actualitzar tota la informació de l’Espanyol i tots els continguts referents al club blanc i blau que passin per La Graderia.

Ha estat un mes de juliol intens. L’Espanyol ha començat a rodar, han arribat Jesús Dátolo i Felipe Mattioni, els dos primers reforços i el club ha traspassat Nico Pareja per 10 milions d’Euros a l’Spartak de Moscou. Per si fos poca cosa, el cap de setmana ens assabentem que encara podrem veure Raúl Tamudo jugar a Cornellà-El Prat, amb la Real Sociedad i intentant fer-li gols a l’Espanyol (qué extrany sona…).

Però encara ens queda molta tela per tallar. L’Espanyol és a punt de fitxar un central i el traspàs de Callejón al Getafe encara no està descartat…i sona com a reforç Sergio García i queda el Carranza i 4 partits més de pretemporada abans que l’últim cap de setmana d’agost comenci la Lliga contra el Getafe. Com sempre podreu seguir tota la informació a La Graderia en el seu horari d’estiu (12:00 a 13:00 al matí i 19:00 a 20:30 a la tarda) i a aquest blog. Ja hem tornat.

Alguna cosa passa amb Sielva

Dilluns vam avançar a la segona edició de La Graderia que diversos equips s’han fixat ja en Óscar Sielva. Entre ells el Barça, per reforçar al Barça Atlètic que la propera temporada jugarà a la Segona Divisió. Hi ha també algun altre gran club d’Europa al darrere. Sobta molt que un futbolista que sona per equips de tantíssima importànciat no tingui lloc al primer equip de l’Espanyol: Mauricio Pochettino no conta amb ell.

És cert que aquesta temporada han debutat altres jugadors en les posicions del mig del camp i ho han fet bé, però NO és menys cert que Sielva ha demostrat la seva qualitat en infinitat d’ocasions: ha passat per gairebé tots els equips de categories inferiors de la selecció espanyola, és capità de la sub-19, jugarà l’europeu al juliol a França i és el jugador més jove en debutar a la primera divisió amb la samarreta de l’Espanyol en tota la història. Tot i això, són altres migcampistes del filial els que sovint s’entrenen amb el primer equip (Manu Molina, Juanjo, Azrack..) i Sielva no pot estar esperant eternament la seva oportunitat mentre guanya experiència al filial (a tercera divisió).

És evident que no el volen i algú hauria d’explicar per què. Si és Pochettino que no conta amb ell, que digui per què i si és per que Sielva es va negar l’any passat a jugar a Segona B amb el filial i va voler marxar cedit al Cartagena i li estan passant factura que ho expliquin també.

Ara, que ningú s’extranyi per que estan demanant la carta de llibertat per un jugador que encara no ha fet 19 anys, que no sona ni en pintura per anar al primer equip i que l’alternativa que té és passar-se un any (mínim) jugant a Tercera…Que s’ho repensin bé, per què Sielva acabarà jugant a Primera Divisió sigui aquí o en un altre lloc…

Els joves sortits del planter no es toquen

El director esportiu, Ramon Planes, va voler deixar clar ahir que no rebaixaran ni un euro de les clàusules de rescissió dels joves del planter que han començat a destacar aquesta temporada. Així, el club deixa molt clar que vol que els Javi Márquez, Víctor Ruiz, Baena i Dídac Vilà, la ‘quinta de Javi Márquez’ com es comença a conèixer, siguin la bandera de l’Espanyol, la columna vertebral i l’essència de l’equip a les properes temporades.

Sobta que es digui això de 4  jugadors que tenen una fitxa infinitament inferior a la de la gran majoria de jugadors de l’equip. És important pels nanos que estan jugant al cadet, a l’infantil, a l’aleví…etc, etc, veure que molts nois del planter arriben i es queden al primer equip de l’Espanyol. Però també seria important que vegin que els cuiden. No pot ser que els canterans siguin els pitjors pagats per decret. Per fer bandera del planter l’has de cuidar.

David Cortés a l’agenda per reforçar el lateral

Que l’Espanyol no vol seguir contant amb Pillud i Roncaglia de cara a la propera temporada no és cap secret i que vol fitxar algun futbolista per la posició de lateral dret, tampoc.

Ahir a la segona edició de La Graderia vam avançar que l’Espanyol està interessat en fitxar el lateral dret del Getafe David Cortés, de 30 anys i que acaba contracte amb el club madrileny.

Cortés no continuarà al Getafe i l’Espanyol el podria incorporar sense pagar traspàs ja que queda lliure (fet molt important tenint en compte com es troba l’economia del club blanc i blau). Els primers contactes ja s’han produït, però el futbolista no vol tancar cap acord abans que s’acabi la temporada ja que el Getafe s’està jugant anar a Europa la propera temporada.

La setmana vinent, ja amb la lliga acabada, és previst que es produeixi el primer contacte formal entre les dues parts: dirigents de l’Espanyol i els representants del jugador.

El blanc i blau no és l’únic club que el vol, però si que podria ser un dels millor colocats segons han informat a ONA FM fonts properes al jugador extremeny. La setmana vinent pot ser clau i podria caure ja el primer fitxatge per la temporada 2010-2011.

Marqués es desmarca

Quan tothom donava per gairebé fet que Fernando Marqués renovaria sense més problemes per l’Espanyol, avui l’extrem madrileny ha omplert d’incògnites tot el que envolta el seu futur.

En declaracions a la segona edició de La Graderia, Marqués ha dit que “jo el que vull és quedar-me, estic molt bé al club i molt adaptat a Barcelona, però encara no he parlat amb ningú del club del meu futur i vull que quedi clar el tema dels minuts. Vull saber si realment conten amb mí de cara a la propera temporada abans de signar cap renovació”.

I ha continuat amb un discurs que denotava cert malestar amb el club: “si encara no he renovat és perquè ningú del club s’ha posat en contacte amb mí ni amb el meu representant. Aquest és l’únic problema. Quan parlem i quedi clar si conten de veritat o no amb mí es tancarà la situació”.

L’Espanyol està molt content amb el rendiment de Marqués i li oferirà en breu la renovació, però entre d’altres coses el que volen reforçar Ramon Planes i Mauricio Pochettino són les bandes amb jugadors específics. És a dir que ningú podrà assegurar a Marqués que serà titular l’any vinent.

Iturralde es retira!

Aquestes dates de final de lliga són famoses pels maletins, els xecs, les primes per guanyar (i per deixar-se guanyar)…però al Saragossa no li ha calgut res de tot això. Segur que a la capital aragonesa van respirar tranquils quan van veure que l’àrbitre designat pel Saragossa-Espanyol era Iturralde González.

El curriculum del col·legiat basc passa per ser un dels més negatius almenys pel que fa a l’Espanyol. Va anular un gol legal a Toni Velamazán al Reyno de Navarra al 2005 que li donava a l’Espanyol l’oportunitat d’anar a la Champions, va expulsar Rufete a Mestalla, va xiular el ‘penal’ de Baena sobre Xavi a l’últim derbi i el de Pareja sobre Ander Herrera dimecres passat a La Romareda. Parlant amb els jugadors de l’Espanyol et dona la sensació qe aquest senyor pel que sigui no li cau bé l’Espanyol i l’únic que té és ganes de fotre (amb perdó) al club perico. Entre d’altres coses per què en aquests dos últims partits ha acabat expulsant Baena, Pareja i Luis García, als tres per protestar i a dos d’ells al túnel de vestidors un cop ja havia acabat el partit.

Iturralde deixa aquest proper estiu de ser àrbitre però segur qe no li faltarà feïna. Als paiassos normalment els contracten al circ, no?

El Comiat que mereix Tamudo

Per als gustos hi ha colors i per molta gent pot ser agossarat dir que Tamudo ha estat el millor jugador de la història del club. El que ningú podrà discutir mai és que ha estat el futbolista més important de l’etapa més brillant del centenari club de Barcelona. 2 copes del rei (amb un gol marcat a cada una de les finals), una final de la UEFA i 129 gols a la lliga així ho acrediten. Per tot això mereix no nomès un comiat sino un partit d’homenatge com deu mana.

Probablement amb aquella derrota a la final de la UEFA contra el Sevilla va començar a morir el Tamudo futbolista, crack, que coneixiem, aquell davanter murri que feia por allà on anava. A partir d’aquí tot s’ha anat embolicant un pel massa. Probablement l’actitut de l’ex capità no ha estat des de llavors la més exemplar i potser no ha estat el millor capità, però l’afició se l’estima i l’ha de recordar per les coses bones que va fer, per que recordar és una manera de fer gran la història del club. 

Tamudo es podrà acomiadar dissabte de l’afició (això faltava!) al partit contra Osasuna. Tot i això, el que mereix és un partit d’homenatge al que s’ompli l’estadi de Cornellà. No es pot deixar a l’oblit als que han fet gran la història d’aquest club.

Defectes que tapen virtuts

Ens hem passat la temporada explicant que l’Espanyol té una falta de gol alarmant. És així, és real i certament preocupant. De fet, creiem que més enllà de reforçar posicions, la direcció esportiva hauria de pensar en fitxar jugadors amb gol, més enllà de si són davanters o no.

Però que l’Espanyol hagi marcat nomès 27 gols (és l’equip de tota la primera divisió que menys n’ha fet) no pot amagar la grandíssima solvència defensiva que ha mostrat la plantilla aquesta temporada. L’equip, amb 40 gols rebuts, és el sisé equip de la lliga que menys n’ha rebut. A més a més, en un parell d’ocasions, contra l’Atlético i el Racing en van rebre 4 i un equip com el Tenerife li va fer també 4 a l’Heliodoro Rodríguez. Són 12 gols que pugen i molt la mitjana i que no poden amagar que l’Espanyol ha deixat la porteria a 0 en 13 de les 35 jornades disputades. Com diria un entrenador, una …. barbaritat.

Sobta saber que és a casa, al propi estadi de l’Espanyol, on menys gols rep l’equip. I sobta per què els plantejaments de Pochettino (a diferència de quan juga fora) són tremendament ofensius i deixen molts espais als rivals a Cornellà.

Això dona mostres que l’equip mostra una seguretat defensiva espectacular i si abans deiem que Ramon Planes hauria de fitxar gol, el director esportiu també faria bé de mantenir el bloc defensiu, especialment a grates sorpreses com Víctor Ruiz i Dídac Vilà.

Relacions ‘normals’

La setmana passada, en plena ebullició pre-derbi, el conseller delegat del RCD Espanyol, Joan Collet, va dir a ‘La Graderia’ que quan Joan Laporta plegui, les relacions amb el Barça s’haurien de normalitzar, perquè el problema de relacions actual és nomès personal amb l’actual president del club blaugrana.

Això va donar peu a que li preguntessin a Laporta desprès del derbi i el president del Barça va titllar d’infantils les declaracions de Collet. Al tercer capítol d’aquesta història, el president de l’Espanyol, Daniel Sánchez-Llibre, va afirmar que Laporta deia això per que “veu que se li acaba això de sortir als diaris i ho necessita”.

L’intercanvi de cops ha acabat dilluns. Germán De la Cruz ha afirmat que “les relacions amb el Barça es normalitzaran si les persones que entrin a la Junta no diuen les bestieses que ha dit Laporta darrerament sobre l’Espanyol”.

De la Cruz, en la mateixa línia, va celebrar que finalment Alfons Godall no es presenti perquè “podia ser el més bel·ligerant, el que va dir la tonteria dels ‘pilotets’ de Fòrmula 1″. Al que va afegir “si els qui entrin demostren ser persones coherents, educades i respectables, hi haurà una relació extraordinària”.

Caldria afegir el que ja vam avançar la setmana passada a ‘La Graderia’: el màxim favorit a agafar el càrrec de Laporta, el candidat Sandro Rosell es veu de manera habitual amb el president de l’Espanyol amb el que guarda una magnífica relació.